“Un home es proposa la tasca de dibuixar el món. Al llarg dels anys pobla un espai amb imatges de províncies, de regnes, de muntanyes, de badies, de naus, d’illes, de peixos, d’habitacions, d’instruments, d’astres, de cavalls i de persones. Poc abans de morir, descobreix que aquest pacient laberint de línies traça la imatge de la seva cara”
El hacedor. Jorge Luis Borges.
El mapa és un joc d’interpretacions, de com representem una realitat concreta, en un temps i un espai. I com a representació està subjecte a les subjectivitats de qui ho observa.
Depèn de l’observador i dels seus coneixements, referents, per a la lectura dels seus símbols i senyals.
Suposem que en la nostra ambició de cartògrafs dels nostres mons, connectem moments i llocs, que abasten tota la vida. On està la tempestat, la lluentor de la nit, la certesa perduda i recuperada, un fet inesperat, un resultat contrari a les expectatives, la memòria que creix, decreix i es va?
Els mapes com a instantànies sensibles
Mechu López-Bravo 